escolis

Tag: lou reed

Sempre quedarà Lou Reed

Et vas passar l’adolescència fent preguntes de mal contestar. D’aquelles, que posen en un compromís a qui demanes les respostes. Amb el posat seriós, del que eres capaç a la teva edat, et plantaves, i miraves als ulls. Algun dia. La mateixa resposta generació darrera generació. Però tu cridaves, creences! Reviure cada dia sense treure’n l’aigua clara. Perquè no t’hi vas conformar? altres ho havien acceptat abans que tu.

Volies aprendre ràpid i el que vas trobar al teu voltant va ser la peresa endèmica que promet un futur lluminós, a canvi d’un present silenciós, dins un pou profund pintat de porpra. Més endavant, vas dir que patien un dany cerebral, que vivien en una mena d’eclipsi mental, com amagant les respostes a l’altra cara de la lluna. Acusaves de pintar la vida de color de rosa perquè combinava molt bé amb el gris. No et van fer cas Robert, ni quant explicaves, com en un conte d’hivern, que els temps estaven fent un canvi, que calia donar un cop de mà, que no emprenyéssin més amb la mateixa cançó, amb la lògica de sempre.

Et veies, allunyant-te en un tramvia de mida superlativa, deixant enrere un món caduc i miserable, sense fer cas dels que diuen, quedat. Una mica més. A ningú no l’hi importa si et prens una mica més de temps.

El reverent Jackson, amagat darrera el seu púlpit marró, acaba les seves homilies de la mateixa manera. Així sia. Llegint dels llibres que sovint tallen les ales als que frisen per emprendre el vol. Sí, viatges celestials amb música de madrigal. Volies, que com aquell ocell negre que canta en la foscor, es guarissin les ales trencades i tornessin a aprendre a volar. Però no són res més que escarabats que tot ho pinten de negre, palets de riera rodolant en el corrent del temps. Estàs segur que tant sols cal una gota Bob? i tornaran a ballar amb els peus nus damunt la terra? Dius que encara estàs dempeus, però la sang se’t congela a les venes cada matí, com la gebrada, ancorat a la ciutat de les anguiles, bevent sangria i escoltant al gran John, i la veu xiuxiuejant, a cau d’orella, recorda que avui, és un dia tan perfecte, i tu, ets tan dolent…

 

Anuncis

XV

L’ACTIVISTA CANSADA

 

Hi ha persones que treballen molt dur

Però tot i així no s’en surten mai

Bé, començo a veure la llum

Hi ha problèmes en aquests temps

Però no n’hi ha cap de meu

Nena, començo a veure la llum

Ja hi tornem a ser

Em pensava que érem amics

 

Beginning to See the Light

Lou Reed