escolis

Tag: CDC

No és personal

Ada Colau, la demagògia agredolça

falacia

 

Hi ha una parauleta que escolto repetidament des de la transició en boca de qualsevol dirigent, petit o gran, d’aquest partit tan nostrat que és CDC.

DEMAGÒGIA

Per mi, que a la reunió fundacional, la van escollir a mena de mantra polític. Potser proposada per Roca Junyent. Serveix per tot. És una bona paraula. Tinc la teoria que quant trobes la paraula o el leitmotiv adient, ja has guanyat. Per exemple en la sanitat, privada o pública: El més important és el pacient. En la gestió de serveis: Ho fem per tu. Ho justifiquen tot. Aquesta última és d’inspiració divina: Jesús va morir per tu. Gràcies Senyor.

La paraula demagògia, s’utilitza per atacar l’adversari i quedes com un senyor, quines paraules que sap aquest, segur que ha llegit molt. La utilitzes per justificar una decisió impopular. La utilitzes per recolzar una llei. No, CDC no fa mai demagògia. Tots els altres son uns demagogs. Com que tinc de la meva part la parauleta, converteixo en necessàries les decisions que prenc.

Quant ja no puc treure més suc de la paraula demagògia, ja sigui perquè se’m veurà el llautó, ja sigui per vergonya torera, utilitzo la paraula populisme, no ve a ser el mateix, però per variar, cola.

En els temps en què vivim, jo aniria molt al tanto al utilitzar alegrement qualsevol de les dues paraules. I és que tant la demagògia com el populisme, quant passen de la paraula a l’acció s’evidencien per la finalitat de la seva utilització política.

Si acusem de populisme o demagògia el discurs polític d’un partit com Ciutadans o com UPyD, s’entén que utilitzen el discurs amb la finalitat política d’afavorir la seva formació i els seus interessos. Si l’endemà acusem a la plataforma d’afectats per la hipoteca de demagògia o populisme, la cosa grinyola, no hi ha finalitat política sinó primera necessitat, que pressionen els polítics, per descomptat. Dels lobbys i els lobbistes, posats a fer visió popular, en podríem dir corruptors i corruptes a més de practicar el fals dilema del mal necessari. Posar aquestes dues realitats en un mateix sac, com a mínim, és un acte d’irresponsabilitat i que a més de confondre conceptes, dona cobertura als veritables demagogs i populistes.

Utilitzar com a argument des de la tribuna política la fal·làcia, també és demagògia. Ignorància, tutela, protecció, víctima, adult minoritzat, ningú vols ser acusat de tot això, ningú vol passar per ignorant, necessitat de tutela i protecció, ningú vol esdevenir una víctima ni ser tractat d’ingenu o directament d’imbècil. Tot, per defensar acords contractuals indecents, perpetrats des de la confiança donada a uns empleats bancaris que s’han vist pressionats, empesos, obligats a fer el paper de col·laborador necessari per tal de tirar endavant robatoris, com és el cas de les accions preferents. O per defensar una política econòmica promoguda des dels diferents governs de qualsevol caire polític, basada en l’especulació i el cobrament de comissions, d’estructura piramidal on els de la base pateixen les conseqüències i tots els inductors son rescatats o recol·locats en els oligopolis que han actuat de corruptors. Utilitzar argumentalment tot això quant precisament els polítics han esmerçat els més grans esforços per convertir el més gran nombre de ciutadans possible mitjançant un reguitzell de lleis, burocràcia, acció policial i propaganda, en persones tutelades, protegides, minoritzades, com a mínim és manipulació, demonització, omissió, fal·làcia, en definitiva demagògia de manual.

Estic segur que els polítics esteu preocupats, allò que en diuen consciència, pica una mica, però molts sou teòrics i no arribeu a copsar algunes realitats socials, en aquest camp es moveu tard, a cop de titular, guanyar temps i veure que passa demà. Decrets i lleis aprovades a velocitat supersònica que afavoreixen una minoria de manera escandalosa en front a tramitacions i debats inacabables per enterrar qualsevol demanda de caire social. Mentrestant, hi ha gent que es suïcida. És una realitat, no un argument. No puc arribar a imaginar la intensitat de la desesperació. No és un discurs. El panorama és desolador, l’horitzó cobert de boira. Celebro el diagnòstic. Poder indigne. Però saps una cosa, no esdevindrà un suïcidi del sistema, la genètica del poder porta en el seu ADN el morir matant.

P.S.: Perdó, negligia la pregunta. La demagògia neix o creix?

Anuncis

LI – El PP es replanteja la relació amb el Govern després del congrés de CDC

El PP es replanteja la relació amb el Govern després del congrés de CDC

 

– Gracias por vuestra favorable opinión, señora.

 

El corsario negro

Emilio Salgari