escolis

Tag: catalans

Nou país

No voldria caure en un biaix quant crec que les persones experimentem una profunda injecció de moral quan sentim per boca dels que volen convertir-se en els seus representants allò que nosaltres mateixos pensem i sentim de manera individual. Quant els teus íntims ideals es manifesten públicament i esdevenen les bases sòlides per tal d’encarar la construcció d’una comunitat. Aquelles reflexions personals que t’han portat al llarg de la vida a ser els que ets, a defensar, a compartir, a combatre, a riure o a plorar, a emocionar-te amb el resultat de l’esforç col·lectiu, amb una cançó o amb unes paraules.

Molts dels que vam seguir, en directe o mitjançant les xarxes socials el discurs de l’Oriol Junqueras vam experimentar un sentiment que ens apropa, que recull l’essència positiva, que acosta posicions, que compta amb tothom, que desdogmatitza el sentit de pertinença.

Perquè el nou país és i serà el nostre, el de la gent. Serà nou però també serà el dels homes, dones i nens que van lluitar i morir defensant la llibertat el 1714. Perquè el que sempre portem al cor és la llibertat. Serà nou, perquè hem perdut moltes vegades, i sabem que la por no s’utilitza contra els catalans pel fet de ser-ho, sinó perquè els catalans, vinguin d’on siguin, defensen la llibertat de qualsevol persona a viure amb dignitat.

Molt poques son les generacions que han pogut treballar i lluitar per donar un nou país als seus fills. Jo ho puc fer, tu també, fem-ho!!!

 

 

LVII – 19 anys sense Guillem

19 anys sense Guillem

 

Semblava lenta la marxa mortífera del temps, però en esguardar el passat un s’adonava que els resultats del seu desgast s’havien amuntegat en piles aterridores. Eren números que ningú no cridava mai, noms que ja no recordava ningú, fum que s’havia perdut sota l’escombra del vent, cendres que unificaven els seus silencis als prestatges d’un soterrani.

 

K. L. Reich – Els catalans als camps d’extermini de Hitler

J. Amat-Piniella

XXXIX – Els catalans condemnats a pagar les autopistes de Madrid

Els catalans condemnats a pagar les autopistes de Madrid

 

– Usted es un artísta, supongo –dijo el hombre, ahora con desembozada insolencia.

– No, ¡soy un hombre que reconoce una mierda cuando la ve!

 

Los desposeídos

Ursula K. Le Guin