escolis

Categoria: Escrits

Ja tenim tripulació

“Es busca tripulació per a viatge perillós. Sou baix. Fred intens. Llargs mesos de foscor completa. Perill constant. Retorn segur, dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit.”

Ernest Shackleton

 

El president Mas en el viatge del poble de Catalunya cap a la independència, demanava una tripulació nombrosa per poder atendre totes les tasques que seran necessàries per a portar a terme l’objectiu. Ho demanava però, havent fet poc cas a una part del poble, desitjós de formar part d’aquesta tripulació, que es veia en dificultats de pujar al vaixell.

En aquest dia a dia que s’ha de gestionar per tal de conduir el vaixell, una part es veia obligada a cercar literalment la subsistència en altres aigües, empesos per contramestres-assessors que, dia a dia també, decidien seguir menjant caviar en les seves cabines, abans de comprar pollastre i alimentar a tota la tripulació.

El president Mas ha aconseguit aquesta tripulació excepcional. El poble al ser preguntat ha respòs i l’hi ha dit que tothom vol formar par d’aquesta tripulació, sense deixar-nos ningú a terra. Que perquè tothom pugui menjar pollastre, alguns han de deixar de menjar caviar. Que tan sols així es pot fer. I tan si podem. És la voluntat del poble. Un nou país per a tothom. Ho volem tot.

La señora María, cuento de navidad

Hola mujer ¿fuiste ya a encargar el pavo de navidad? Mira que te lo he dicho muchas veces y al final, tendré que llamar yo a la señora Pepita para que nos aparte uno. No, si ya me conozco tus excusas, que si el niño, si la escuela, el abuelo, las vecinas,… ahí quería yo llegar, la señora María. La del cuarto segunda. Se ha de terminar. Esa mujer es una mala influencia para ti, esta relación va a acabar con nuestra familia. Además, he oído que la tal señora esconde un terrible pasado y no quiero por nada del mundo que nos relacionen con semejante bruja. El señor alcalde asegura que es una mujer conflictiva y que siempre causa problemas. Yo, no le voy a quitar la razón. Sin ir mas lejos, en esta escalera, las veces que hemos disputado por esa manía suya de los domingos. Si, la de desayunar en la terraza casi desnuda, a la vista de todo el vecindario, sin reparar en los niños, a los que arrebata su inocencia. Esa mujer es un mal ejemplo y tu, todo el día dale que te pego a la lengua con semejante arpía. Pero, qué tienes que hablar tu con esa desvergonzada! Espero que no le cuentes ningún detalle de nuestra vida, ya sería el colmo. Te digo esto, porque ayer me la crucé en el portal y me atravesó con la mirada. ¿Qué le has contado tu de mi? Yo a esa señora solo le doy los buenos días por educación y no voy a consentir que se crea en disposición de juzgarme. ¡Habrase visto! El párroco, don Jacinto, cuenta que no practica el sacramento de la confesión, y sólo va por la iglesia cuando no hay feligreses a ponerle unas flores a san Francisco, el de los animales, a quién sino, tiene la casa llena de gatos, cualquier día cogemos una infección que nos muda al cementerio. Por no hablar de las palomas, cuando todo el mundo sabe que no se debe dar de comer a la palomas. Parece una loca, con las bolsas de pan, sentada en el banco de la plaza envuelta de esas ratas con alas. ¿Que te da pena dices? ¿Que está sola? Pobrecita. Ella se lo habrá buscado con todas sus excentricidades. Esta es una comunidad seria, que predica la decencia. Practicamos la virtud de la caridad, pero la caridad hay que merecerla. Ha de mostrar un poco de arrepentimiento y humildad para que los demás podamos realizar nuestro ministerio de buenas obras. No pretenderás que tendamos una mano al que continuamente nos la muerde poniendo en peligro la convivencia. Es altanera y desafiante. ¿Viste lo que hizo a la estatua que inauguramos del prefecto Montoya? ¡Le partió la nariz! ¿Que como se que fue ella? Quién sino. La oí decir que el prefecto Montoya fue el mayor ladrón de la nación. El, que nos condujo a la más larga época de prosperidad. Mancillado por esa majadera! No, Lolita, quiero que te alejes de esa horrible mujer de una vez por todas. No quiero que nuestra posición en la comunidad se vea afectada por tus amistades inapropiadas. Ya sabes que la semana que viene el juez García va a nombrar sustituto, y tengo depositadas muchas esperanzas en ese puesto de responsabilidad. El cabildo confía en mi capacidad, demostrada todos estos años, de ser un hombre justo. Tu lo sabes querida mía, he mediado en multitud de disputas entre hombres de bien, con resultados de admirada resolución y ecuanimidad. También es legendaria mi fama de enemigo implacable de cualquiera que perturbe la paz. No, no lo permitiré. Esa mujer es el diablo. El mas mínimo contacto nos puede llevar al abismo. Para que lo sepas, he cursado una denuncia esta misma mañana ante la comisión, advirtiendo del peligro que supone, para si misma y para los demás, su inapropiado comportamiento autista y comunitariamente lesivo. He recomendado que se la interne en un centro de salud mental donde puedan ayudarla, con vistas a reinsertarla en la sociedad, a reconocer y a expiar su culpa.

Tinc clar que el meu vot serà per a ERC

Sóc un indecís. Però tinc clar que votaré ERC.

Malgrat que tinc clar que sense CiU i els seus votants no aconseguirem l’estat propi.

Un altra cosa seria que ERC tingués majoria absoluta, però puc intuir que això no passarà, no?

També podria votar a les CUP, ja els vaig votar a les municipals, perquè crec que la regeneració política és del tot imprescindible i que el paper que poden desenvolupar les CUP, només el poden fer les CUP.

Ens cal implicar els grans poders a l’ombra o, si mes no, no tenir-los  en contra.

Per això cal CiU, els vaig votar una vegada fa molts anys, pobre de mi, i van pactar amb l’Aznar. Però per això caldrà cedir més poder econòmic, que vol dir privatitzar serveis públics, que per altra banda és el que està fent CiU, la última Aigües Ter-Llobregat. El capital sempre vol contrapartides. Canviant l’espoli de l’estat espanyol per l’espoli de les contes de resultats d’empreses privades.

El meu vot podria ser per SI, si cal, ja que hi comparteixo objectiu i tossuderia, i en determinades ocasions cal prendre decisions dràstiques. Val a dir que a SI no l’he votat encara. No se si a l’hora de la veritat es barallaran amb el PP, Ciutadans, PSC o amb ERC o CiU.

A ICV també els vaig votar alguna vegada a les municipals, però he anat comprovant que no els costa gaire d’acomodar-se, el seu discurs és atractiu, ecològic, solidari, social, però per exemple a Reus van contribuir en la seva mesura, o no van estar el suficientment amatents per fiscalitzar aquesta infàmia anomenada INNOVA, i la gestió de Medi Ambient i Interior al capdavant del Govern de la Generalitat…, una llàstima.

De les altres opcions ja no m’ho plantejo, encara que també he votat alguna vegada al PSC, en algunes municipals i fins i tot una vegada en unes generals a l’estat espanyol. Però el PSC s’ha quedat sense ànima i s’ha convertit en un una mena de cos zombi que només es mou per lo que intueix que li passa per davant.

Jo el que vull és ser ciutadà de Catalunya. Jo el que vull és que Catalunya sigui independent. Vull que la gent de Catalunya tingui feina i oportunitats i que sigui la gent la que decideixi el seu camí. Jo he tingut l’oportunitat de parlar amb alcaldes, presidents de consells comarcals, fins i tot he escoltat alguns alts càrrecs de CiU fora de les tribunes públiques i el concepte que tenen de la gent, del poble, creieu-me, és per a posar-se a plorar. I això em fa estar alerta de que només estiguin utilitzant la veu del poble a la manifestació de l’onze de setembre.

Ja ho he dit al començament, sóc un indecís. Tinc dubtes. Les preguntes que em plantejo, potser no són les correctes, les reflexions que faig i a les conclusions que arribo, potser estan esbiaixades perquè em manquen més dades. Però com també he dit al començament votaré a ERC.

Que a ERC també se’ls poden tirar en cara moltes coses, com INNOVA a Reus, sí. Com haver donat suport a un president de la Generalitat com el Sr. Montilla, sí. Encara que personalment crec que era imprescindible per arribar a on som ara. I altres retrets que vulgueu recordar. Però el que sí que sé, perquè no ho pot qüestionar ningú, és que ERC sempre s’ha mantingut ferm en la defensa de Catalunya. No va votar aquesta constitució espanyola que ens amenaça, no va votar aquest estatut humiliant, sempre ha treballat i lluitat per la independència de Catalunya i amics meus, no estem parlant d’això? No és precisament això el que volem decidir ara?

The crooner

Des de dalt de la talaia els reietons vigilen el panorama.

Jo, resto assegut a la tercera fila de platea del Teatre Bartrina de Reus impacient per que comenci el primer acte, a Reus, de la que en podríem dir la mare de totes les campanyes electorals al Parlament de Catalunya, i que ens ha de portar a la independència d’aquesta Espanya incapacitada, que ni tan sols pot gestionar la seva pròpia misèria.

A ReusI sí, en aquesta presentació d’Esquerra Republicana de Catalunya amb coalició amb Catalunya Sí, a Reus, es va parlar de la necessitat d’allunyar-nos el més aviat possible d’un país malalt abans que aquesta malaltia se’ns emporti per davant.

Els catalans, de manera secular, hem posat totes les esperances com a poble en la preparació dels nostres fills. Els reusencs no han dubtat mai en donar prioritat a l’educació dels seus fills per damunt de qualsevol altra consideració. D’això es va parlar de manera significativa ahir al Teatre Bartrina de Reus. Si els catalans som conscients d’on rau la nostra força com a poble, el fet de minvar els recursos destinats a la preparació dels nostres fills, no en podem dir retallades, n’hauríem de dir clarament suïcidi col·lectiu. D’aquesta qüestió cabdal es va parlar ahir al Teatre Bartrina de Reus.

Si fem un repàs de la manera de fer dels catalans i la seva política al llarg de la història, només podem arribar a una conclusió. Catalunya és Europa. I Reus, París i Londres. D’aquesta realitat es va parlar ahir a Reus, al Teatre Bartrina.

Els catalans tenim una determinació individual que ens uneix i ens mou cap a fites col·lectives. Avançar. Dels recursos que ens birlen i que ens son necessaris per tal de fer les infraestructures imprescindibles per avançar. De la quantitat d’energia que malgastem en discussions estèrils amb una Espanya que només es manifesta amb la humiliació. De la capacitat  de la nostra gent per ser capdavanters en recerca avançada. De la necessitat i el convenciment de que per avançar no hi ha més camí que el de la Catalunya independent. D’això es va parlar ahir al Teatre Bartrina de Reus.

De gestió municipal. De la necessitat d’estar al costat de la gent i caminar amb tothom en els moment difícils. De gestionar la dignitat des de la confiança que t’ha donat el poble. D’estirar les orelles a aquells que s’han deixat endur per l’eròtica del poder. D’autocrítica i de generositat. De que no es pot anar de la ma dels qui ens volen aniquilar com a poble. D’això es va parlar ahir a Reus.

Ja hem perdonarà el cronista, però se me’n fot qui seia a la primera o sisena fila, de si estem en pre, in, post o intra campanya, ni qui piulava, ni què. No puc deixar d’esmenar al cronista quant inverteix l’ordre dels factors per arrodonir frases tendencioses encara que sigui els seu “modus operandi” per marcar tendència. Fer-li saber al cronista, expert en comunicació, que el que vam visualitzar ahir no era un publireportatge, encara que utilitzi la paraula amb sornegueria per les seves connotacions negatives. Però el que de veritat li preocupa al cronista és que a la llista no n’hi havia cap de Reus. Ah! que ja ho han notat…

Hi deu haver una manera de sortir d’aquí?

 

Nou país

No voldria caure en un biaix quant crec que les persones experimentem una profunda injecció de moral quan sentim per boca dels que volen convertir-se en els seus representants allò que nosaltres mateixos pensem i sentim de manera individual. Quant els teus íntims ideals es manifesten públicament i esdevenen les bases sòlides per tal d’encarar la construcció d’una comunitat. Aquelles reflexions personals que t’han portat al llarg de la vida a ser els que ets, a defensar, a compartir, a combatre, a riure o a plorar, a emocionar-te amb el resultat de l’esforç col·lectiu, amb una cançó o amb unes paraules.

Molts dels que vam seguir, en directe o mitjançant les xarxes socials el discurs de l’Oriol Junqueras vam experimentar un sentiment que ens apropa, que recull l’essència positiva, que acosta posicions, que compta amb tothom, que desdogmatitza el sentit de pertinença.

Perquè el nou país és i serà el nostre, el de la gent. Serà nou però també serà el dels homes, dones i nens que van lluitar i morir defensant la llibertat el 1714. Perquè el que sempre portem al cor és la llibertat. Serà nou, perquè hem perdut moltes vegades, i sabem que la por no s’utilitza contra els catalans pel fet de ser-ho, sinó perquè els catalans, vinguin d’on siguin, defensen la llibertat de qualsevol persona a viure amb dignitat.

Molt poques son les generacions que han pogut treballar i lluitar per donar un nou país als seus fills. Jo ho puc fer, tu també, fem-ho!!!

 

 

Españolizar

Para todo aquel que no está familiarizado en lo español hay que fijar bien dos verdades inmutables a saber: No hay mas nación que España y en España se habla español.

La españolización se sustenta en los tres pilares de la educación. Las matemáticas, la geografia y la ética.

Para ejercer una buena españolización en matemáticas es indispensable la introducción en todas las mentes a españolizar el sistema de numeración binario. España es una y todo lo demás son ceros. Todo lo que se aleje de esta verdad inmutable será considerado erroneo y se sancionará como falta grave (véase el reglamento de sanciones en el anexo único).

España és grande, pero que muy grande. Su ámbito no viene dado por su cincunscripción geográfica sinó por lo mencionado en el apartado anterior, España es una unidad, de destino en lo universal (punto). Por lo tanto podemos afirmar que qualquier ser humano del universo, como español en potencia, está presto y es nuestro deber su justa españolización.

La ética es una apartado que requiere de toda su atención y que se tratará con suma pericia pues abordaremos únicamente (hágase hicapié en la unidad) el concepto de libertad ya que de ella emanan todos los demás conceptos de rango inferior. Como hemos constatado en el apartado anterior, cualquier ser viviente ha de poder ejercer la libertad de ser español. Cualquier impedimento a la libertad de ser español se considerará opresión.

Para una mejor comprensión pondremos unos ejemplos:

– Hay lugares en el universo donde impera el adoctrinamiento, que impide y coarta al individuo en el ejercicio de su libertad de ser español. Más aún. Fomentan la sinrazón en los niños que en su mas tierna infáncia son arrebatados de su candidez para convertirlos en esclavos nacionalistas.

– A lo largo de los siglos hubo, y seguro, seguirá habiendo, muchos intentos de impedir y coartar la libertad de ser español, persiguiendo una quimera o apacentando ínfulas, desprestigiando y violando la esencia de la Libertad en mayúsculas, introduciendo perversiones del lenguage denominados hechos diferenciales. En la libertad no hay diferencia, o se és libre o no, la diferencia es esclavitud, la libertad es española.

Sentadas las tres bases: una, grande y libre, a continuación procederemos a dar unas breves pinceladas de temas menores pero no por ello menos importantes.

La historia de España nunca debe mirar al pasado, las conspiraciones mundiales judeo-masónicas, ejes del mal, falsos profetas, religiones paganas, etc. sumidos todos ellos en una cruzada en contra de la libertad, se sustentan del pasado, pasado por el tamíz de narradores desafectos adiestrados en la manipulación.

La historia de España es la historia de lo nuevo, va ligada a lo nuevo, una nueva visión del mundo, descubrimos el nuevo mundo, llevamos la buena nueva a los salvajes, redoblamos nuestro valor con fuerza nueva, alumbramos nuevas generaciones, dia tras dia al levantarnos miramos al sol con la camisa nueva…

El temario en otras materias serà el siguiente:

Naturales: El toro de lidia.

Arte: La tauromaquia.

Deportes: La roja.

Filosofia: El concepto de unidad bién entendida (ejemplos en el anexo único). En niveles superiores se impartirá el curso monográfico en torno a la definición insuperada del insigne filósofo Don José Millán-Astray, “Viva la Muerte”.

Religión: Se seguirán los dictados de la Conferencia Episcopal Española.

y Lengua española, por supuesto.

Se procederá a la enseñanza de otras lenguas en el supuesto de alumnos aventajados que muestren un sincero e inquebrantable amor a la patria aceptando este su sacrificio. Estos seres ejemplares accederán por derecho propio al servicio de la nación encargandose de las tareas de interceptación de ataques a la libertad de ser y ejercer lo español.

Diós guarde a usted muchos años.

Ja ho veurem

Cal dir-ho, l’horitzó proper de la plena condició de ser ens apassiona, aquesta és la questió, i més enllà de que alguna cosa fa mala olor a Dinamarca, la condició de ser, no remet a l’orígen sinó a l’essencial, entès com el singular que ho fa possible.

Amb aquest esperit encetem el debat del “com” objectiu. Tenin clar l’objectiu del ser. I el ser és fer i per fer s’ha de ser. “I caminem per poder ser i volem ser per caminar” diu el poeta. I aquest no és un debat identitari sinó de veu i de vot. El camí que volem és aquell que en tots els estats del món anomenat lliure s’en diu democràcia.

La democràcia que es reclama per fer el camí també ha de ser la democràcia que continuarem exercint, i aquest ha de ser el fonament. El dret a decidir com a tret natural de la representativitat i legitimació de les estructures d’estat de que ens volem dotar.

Tenim eines de gestió però ens manquen eines de representació. Des del territori es poden gestionar els recursos i es pot tenir alguna veu, però el vot està captiu. El Parlament de Catalunya, un dels més antics del món, si no el més antic, esdevé contrari al dret a decidir cada vegada que un cap de grup parlamentari aixeca el braç per indicar el sentit del vot. L’exercici del vot s’allunya del costat de la representativitat i es converteix en militància. La legitimitat s’ha de guanyar amb l’execici del vot representatiu del territori i el que tenim ara és una còpia absurda del model del qual ens volem emancipar.

El Parlament es va disoldre amb la ressolució d’aconseguir durant la propera legislatura de donar la veu al poble de Catalunya i determinar la voluntat d’exercir el dret a la seva autodeterminació. És imprescindible que durant aquesta legislatura es posin les bases per exercir aquest dret amb una llei electoral que doni la veu i el vot a tots els territoris que configuren el poble de Catalunya garantin així la representativitat i legitimitat que caldran per bastir “una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”.