Els pares de la Ciència

by poper

Avui [il·legible], a cavall del segles, els sotasignants Wilkins, Newton, Hooke, Boyle, Huygens, Pepys i Penn en representació de molts altres, fidels a les Arts del mestre Ramon Llull, estem en disposició de realitzar l’acte fundacional de la Royal Society i respectant l’ordre del dia ens admetem com a socis fundadors.

L’acte fundacional, pròpiament dit, consistirà a enterrar de manera solemne la vella alquímia, déu l’hagi perdonada, i donar a llum a la ciència moderna.

Aclaparats per la magnitud de l’esdeveniment i una mica sobreexcitats per l’ocasió, parem esment a l’oportuna observació del Sr. Hooke, fent notar que s’ha comprovat empíricament que tots els presents son mascles, i degut a la naturalesa de l’acte, fa falta necessàriament una dona per poder tan sols començar la feina.

Després d’acalorades discussions entre els partidaris i detractors de la conveniència o no, d’admetre elements del sexe femení, el Sr. Penn fa un dels seus al·legats en defensa de la democràcia i la llibertat religiosa, contribuint a desencallar la situació al convenir que hi havia certes tasques que Déu havia encomanat en exclusiva a les dones i que encara que no estaven en possessió d’un enteniment prou apte per a ser admeses de ple dret, es podrien establir mecanismes contractuals per tal de compensar la seva aportació.

Newton fa constar en acta l’argument del Déu únic creador, acusant de frau teològic el misteri de la trinitat i acusà l’església de Roma de ser la bèstia de l’Apocalipsi. (s’accepta, ja sabeu com les gasta el Sr. Newton).

El Sr. Pepys recorda haver contractar els serveis d’una taquígrafa espanyola d’amples malucs i molt diligent, per tal d’ajudar-lo en la feixuga tasca d’escriptura del seu famós diari i proposa la mossa com a ferma candidata.

Amb l’aprovació unànime i amb la petició del Sr. Hooke de poder fer una sèrie de dibuixos acurats del futur esdeveniment, s’emplaça al mateix Pepys a contactar de manera epistolar amb l’espanyola per tal de fer-li arribar la nostra proposició transcendent.

S’annexen l’epístola del Sr. Pepys a la Srta. Ribas i la resposta de la Srta. Ribas.

Es procedeix a la lectura de la carta de la Srta. Ribas acceptan la tasca, amb la condició innegociable com a contraprestació als seus serveis que en el registre de la societat es faci constar per escrit el seu nom com a progenitora.

Si voleu conèixer el detalls del procés només cal que llegiu el famós diari del Sr. Pepys. La Royal Society va aconseguir el seu propòsit mitjançant l’aportació necessària de la Srta. Paciència Ribas de la localitat de Cardedeu. Com a pares s’inscrigueren els ja esmentats membres fundadors.

Arreu del món tothom sap a hores d’ara que la Paciència és la mare de la Ciència. Encara que a Cardedeu a la Paciència la coneixen com la Srta. Pepys.

P.S. El Sr. Leibniz va fer arribar per conducte diplomàtic unes ratlles des de Leipzig, tant content per l’esdeveniment, que va afirmar que la criatura era una mònada o monada i que poséssim l’accent allí on ens vingués de gust. Boyle i Huygens duran la resta de la seva vida no van poder treure-li Llull del damunt.

Anuncis