Desespañolizar Catalunya

by poper

Hi ha una constant en la política i en la societat catalana fruit d’aquets llargs 300 anys de submissió, i aquesta constant és la espanyolització de Catalunya. En matemàtiques a l’expressar una fórmula on apareix una constant, aquesta és defineix perquè es manté invariable i qualsevol argument o dada que l’acompanya es veu subjecta a la influència d’aquest element.

C = k  (50ciu + 21erc + 20psc + 19pp + 13icv + 9c’s + 3cup)

Aquesta k però, no és un sol valor, sinó que és un conjunt de variables que van des de la economia, la cultura, la llengua, els serveis, els impostos, les inversions, …

Aquestes variables que configuren aquesta constant afecten de diversa manera, per la seva propietat, als diferents factors de la fórmula i els condicionen amb més o menys mesura.

C = 50ciu6k + 21erck + 20psc7k + 19pp10k + 13icv4k + 9c’s10k + 3cupk

S’admeten diferents nivells d’influència en els diversos posicionaments relatius a les múltiples qüestions que configuren el resultat final C.

Un exemple que podríem posar és el de la relació de C amb la resta del món o més concretament amb Europa, on k es converteix en una potència k2.

C=>Eu = k2·c’

Tanmateix aquesta fórmula amb aquesta constant k es revela amb tota la seva magnitud quan k incorpora un signe, positiu o negatiu, i tenint en consideració les diferents variables de k, mencionades més amunt, és evident que aquesta constant porta un signe negatiu.

C = -k2c’

A tot això, el repte que ens ocupa és com desactivar aquesta constant negativa que introduirem a la fórmula com una incògnita [x].

C = -k2c'[x]

La solució immediata és la desaparició de k de la fórmula, desvetllant la incògnita amb la declaració d’independència.

C = c’

Però malauradament no ens trobem en aquesta situació i ens cal que a cada situació i/o decisió que prenem d’ara en endavant, la incògnita [x] desactivi k perquè c’ aconsegueixi acostar-se cada vegada més a C.

Durant molt de temps el conjunt de c’ s’ha entestat a dotar aquesta [x] d’un signe positiu que ens ha donat un resultat negatiu, esperable donada la naturalesa negativa de k. No es pot deixar de constatar que en algunes qüestions aquesta k ha sigut de manera momentània positiva i conseqüentment amb resultats també positius. Però aquesta és una dada que malauradament ha desaparegut de la fórmula.

Donada la naturalesa de c’ es fa molt difícil convertir aquesta [x] de positiva a negativa per tal de desactivar la constant.

És difícil per exemple que es prenguin decisions com el tantes vegades recurrent tancament de caixes, insubmissió fiscal, sobirania lingüística, etc. Perquè a aquesta constant k en porta associada un altra que pren la forma d’amenaça constitucional de k. Així k s’ha dotat de propietats com indissolubilitats, unicitat,… reforçades amb l’ús d’una força F (amenaça militar) que acota la incògnita [x] i que lògicament influeix en el resultat de C.

C = -k2 c’ F[x]

També influeix en aquesta resposta [x] les accions individuals [x’] de cada un dels components de c’ esmentats al començament (ciu, erc, psc, pp, icv, c’s, cup) amb els seus personals graus d’influència de k.

Amb tot, una variable ha emergit amb força per acabar-ho d’adobar i no és més que la conjuntura internacional, altrament dits mercats M que incideix a tota la fórmula.

C = M (-k2 c’ F[x])

Per tal de que es donin resultats favorables, només hi ha la possibilitat d’incidir en [x’], o sigui que els actes individuals ens treguin de sobre la influència de la constant k espanyola. I per això hem de deixar de considerar els que configuren c’ com a elements distants que elegim perquè s’enfrontin sols a les decisions, n’hem de formar part, empènyer, debatre, exigir que les decisions vagin sempre en la direcció de fer que c’ s’acosti cada vegada més a C.

I després de tot això, la primera decisió és la formació del govern de c’. La que sembla que tothom vol és la formada per ciu + erc. Recordem 50ciu6k + 21erck. Per aconseguir que aquesta sigui una bona decisió [x] caldria treure’s de sobre els 6k+k i això vol dir expulsar la corrupció, parar les privatitzacions, recuperar la recaptació de les autopistes, invertir en educació i sanitat, … i per fer això cal una implicació de tothom al carrer. Ara és l’hora de tornar a fer una gran manifestació, que l’ANC no faci comunicats del que s’ha de fer i fer-ho, tornar al carrer i fer sentir la veu del poble un altra vegada, despreciant la k que ens fa entrar els dubtes. Senyors, el sobiranisme ha guanyat amb majoria absoluta. Sortim al carrer i que més que ningú, ho escoltem nosaltres mateixos.

 

P.S.: Que em perdonin els matemàtics. 😉

Anuncis