escolis

Month: Novembre, 2012

Qué hay, viejo?

Qué hay, viejo?

Encontraste esa verdad que andabas buscando?

El viaje de tus ojos alumbró tu soledad?

Donde estás ahora?

Estrecharon tus manos alianzas?

 

Ella está aquí.

Al tocarla, oyes su respiración pausada y rítmica.

Te imaginas como espectador de su sueño sin sonido.

Imágenes de una vida sin banda sonora.

Aprietas los ojos.

Intentas introducir su melodía.

El dolor del recuerdo,

reverbera en tu boca el eco de su olor marchito.

 

Qué no darías por la pasión del beso.

Ah… olvidaste.

Que parte?

Dejaste entrar su realidad en tu camino.

Olvidaste el destino.

Sólo viajaste.

Observador pasajero en un mundo peregrino.

Ella sigue aquí, esperando.

 

No encontraste esa verdad sin dueño.

Sin el guía que anhelabas y al que rezas.

Intuyes el lugar que un día fuiste y

añoras al muchacho y al pequeño.

Anuncis

Desespañolizar Catalunya

Hi ha una constant en la política i en la societat catalana fruit d’aquets llargs 300 anys de submissió, i aquesta constant és la espanyolització de Catalunya. En matemàtiques a l’expressar una fórmula on apareix una constant, aquesta és defineix perquè es manté invariable i qualsevol argument o dada que l’acompanya es veu subjecta a la influència d’aquest element.

C = k  (50ciu + 21erc + 20psc + 19pp + 13icv + 9c’s + 3cup)

Aquesta k però, no és un sol valor, sinó que és un conjunt de variables que van des de la economia, la cultura, la llengua, els serveis, els impostos, les inversions, …

Aquestes variables que configuren aquesta constant afecten de diversa manera, per la seva propietat, als diferents factors de la fórmula i els condicionen amb més o menys mesura.

C = 50ciu6k + 21erck + 20psc7k + 19pp10k + 13icv4k + 9c’s10k + 3cupk

S’admeten diferents nivells d’influència en els diversos posicionaments relatius a les múltiples qüestions que configuren el resultat final C.

Un exemple que podríem posar és el de la relació de C amb la resta del món o més concretament amb Europa, on k es converteix en una potència k2.

C=>Eu = k2·c’

Tanmateix aquesta fórmula amb aquesta constant k es revela amb tota la seva magnitud quan k incorpora un signe, positiu o negatiu, i tenint en consideració les diferents variables de k, mencionades més amunt, és evident que aquesta constant porta un signe negatiu.

C = -k2c’

A tot això, el repte que ens ocupa és com desactivar aquesta constant negativa que introduirem a la fórmula com una incògnita [x].

C = -k2c'[x]

La solució immediata és la desaparició de k de la fórmula, desvetllant la incògnita amb la declaració d’independència.

C = c’

Però malauradament no ens trobem en aquesta situació i ens cal que a cada situació i/o decisió que prenem d’ara en endavant, la incògnita [x] desactivi k perquè c’ aconsegueixi acostar-se cada vegada més a C.

Durant molt de temps el conjunt de c’ s’ha entestat a dotar aquesta [x] d’un signe positiu que ens ha donat un resultat negatiu, esperable donada la naturalesa negativa de k. No es pot deixar de constatar que en algunes qüestions aquesta k ha sigut de manera momentània positiva i conseqüentment amb resultats també positius. Però aquesta és una dada que malauradament ha desaparegut de la fórmula.

Donada la naturalesa de c’ es fa molt difícil convertir aquesta [x] de positiva a negativa per tal de desactivar la constant.

És difícil per exemple que es prenguin decisions com el tantes vegades recurrent tancament de caixes, insubmissió fiscal, sobirania lingüística, etc. Perquè a aquesta constant k en porta associada un altra que pren la forma d’amenaça constitucional de k. Així k s’ha dotat de propietats com indissolubilitats, unicitat,… reforçades amb l’ús d’una força F (amenaça militar) que acota la incògnita [x] i que lògicament influeix en el resultat de C.

C = -k2 c’ F[x]

També influeix en aquesta resposta [x] les accions individuals [x’] de cada un dels components de c’ esmentats al començament (ciu, erc, psc, pp, icv, c’s, cup) amb els seus personals graus d’influència de k.

Amb tot, una variable ha emergit amb força per acabar-ho d’adobar i no és més que la conjuntura internacional, altrament dits mercats M que incideix a tota la fórmula.

C = M (-k2 c’ F[x])

Per tal de que es donin resultats favorables, només hi ha la possibilitat d’incidir en [x’], o sigui que els actes individuals ens treguin de sobre la influència de la constant k espanyola. I per això hem de deixar de considerar els que configuren c’ com a elements distants que elegim perquè s’enfrontin sols a les decisions, n’hem de formar part, empènyer, debatre, exigir que les decisions vagin sempre en la direcció de fer que c’ s’acosti cada vegada més a C.

I després de tot això, la primera decisió és la formació del govern de c’. La que sembla que tothom vol és la formada per ciu + erc. Recordem 50ciu6k + 21erck. Per aconseguir que aquesta sigui una bona decisió [x] caldria treure’s de sobre els 6k+k i això vol dir expulsar la corrupció, parar les privatitzacions, recuperar la recaptació de les autopistes, invertir en educació i sanitat, … i per fer això cal una implicació de tothom al carrer. Ara és l’hora de tornar a fer una gran manifestació, que l’ANC no faci comunicats del que s’ha de fer i fer-ho, tornar al carrer i fer sentir la veu del poble un altra vegada, despreciant la k que ens fa entrar els dubtes. Senyors, el sobiranisme ha guanyat amb majoria absoluta. Sortim al carrer i que més que ningú, ho escoltem nosaltres mateixos.

 

P.S.: Que em perdonin els matemàtics. 😉

Ja tenim tripulació

“Es busca tripulació per a viatge perillós. Sou baix. Fred intens. Llargs mesos de foscor completa. Perill constant. Retorn segur, dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit.”

Ernest Shackleton

 

El president Mas en el viatge del poble de Catalunya cap a la independència, demanava una tripulació nombrosa per poder atendre totes les tasques que seran necessàries per a portar a terme l’objectiu. Ho demanava però, havent fet poc cas a una part del poble, desitjós de formar part d’aquesta tripulació, que es veia en dificultats de pujar al vaixell.

En aquest dia a dia que s’ha de gestionar per tal de conduir el vaixell, una part es veia obligada a cercar literalment la subsistència en altres aigües, empesos per contramestres-assessors que, dia a dia també, decidien seguir menjant caviar en les seves cabines, abans de comprar pollastre i alimentar a tota la tripulació.

El president Mas ha aconseguit aquesta tripulació excepcional. El poble al ser preguntat ha respòs i l’hi ha dit que tothom vol formar par d’aquesta tripulació, sense deixar-nos ningú a terra. Que perquè tothom pugui menjar pollastre, alguns han de deixar de menjar caviar. Que tan sols així es pot fer. I tan si podem. És la voluntat del poble. Un nou país per a tothom. Ho volem tot.

La señora María, cuento de navidad

Hola mujer ¿fuiste ya a encargar el pavo de navidad? Mira que te lo he dicho muchas veces y al final, tendré que llamar yo a la señora Pepita para que nos aparte uno. No, si ya me conozco tus excusas, que si el niño, si la escuela, el abuelo, las vecinas,… ahí quería yo llegar, la señora María. La del cuarto segunda. Se ha de terminar. Esa mujer es una mala influencia para ti, esta relación va a acabar con nuestra familia. Además, he oído que la tal señora esconde un terrible pasado y no quiero por nada del mundo que nos relacionen con semejante bruja. El señor alcalde asegura que es una mujer conflictiva y que siempre causa problemas. Yo, no le voy a quitar la razón. Sin ir mas lejos, en esta escalera, las veces que hemos disputado por esa manía suya de los domingos. Si, la de desayunar en la terraza casi desnuda, a la vista de todo el vecindario, sin reparar en los niños, a los que arrebata su inocencia. Esa mujer es un mal ejemplo y tu, todo el día dale que te pego a la lengua con semejante arpía. Pero, qué tienes que hablar tu con esa desvergonzada! Espero que no le cuentes ningún detalle de nuestra vida, ya sería el colmo. Te digo esto, porque ayer me la crucé en el portal y me atravesó con la mirada. ¿Qué le has contado tu de mi? Yo a esa señora solo le doy los buenos días por educación y no voy a consentir que se crea en disposición de juzgarme. ¡Habrase visto! El párroco, don Jacinto, cuenta que no practica el sacramento de la confesión, y sólo va por la iglesia cuando no hay feligreses a ponerle unas flores a san Francisco, el de los animales, a quién sino, tiene la casa llena de gatos, cualquier día cogemos una infección que nos muda al cementerio. Por no hablar de las palomas, cuando todo el mundo sabe que no se debe dar de comer a la palomas. Parece una loca, con las bolsas de pan, sentada en el banco de la plaza envuelta de esas ratas con alas. ¿Que te da pena dices? ¿Que está sola? Pobrecita. Ella se lo habrá buscado con todas sus excentricidades. Esta es una comunidad seria, que predica la decencia. Practicamos la virtud de la caridad, pero la caridad hay que merecerla. Ha de mostrar un poco de arrepentimiento y humildad para que los demás podamos realizar nuestro ministerio de buenas obras. No pretenderás que tendamos una mano al que continuamente nos la muerde poniendo en peligro la convivencia. Es altanera y desafiante. ¿Viste lo que hizo a la estatua que inauguramos del prefecto Montoya? ¡Le partió la nariz! ¿Que como se que fue ella? Quién sino. La oí decir que el prefecto Montoya fue el mayor ladrón de la nación. El, que nos condujo a la más larga época de prosperidad. Mancillado por esa majadera! No, Lolita, quiero que te alejes de esa horrible mujer de una vez por todas. No quiero que nuestra posición en la comunidad se vea afectada por tus amistades inapropiadas. Ya sabes que la semana que viene el juez García va a nombrar sustituto, y tengo depositadas muchas esperanzas en ese puesto de responsabilidad. El cabildo confía en mi capacidad, demostrada todos estos años, de ser un hombre justo. Tu lo sabes querida mía, he mediado en multitud de disputas entre hombres de bien, con resultados de admirada resolución y ecuanimidad. También es legendaria mi fama de enemigo implacable de cualquiera que perturbe la paz. No, no lo permitiré. Esa mujer es el diablo. El mas mínimo contacto nos puede llevar al abismo. Para que lo sepas, he cursado una denuncia esta misma mañana ante la comisión, advirtiendo del peligro que supone, para si misma y para los demás, su inapropiado comportamiento autista y comunitariamente lesivo. He recomendado que se la interne en un centro de salud mental donde puedan ayudarla, con vistas a reinsertarla en la sociedad, a reconocer y a expiar su culpa.

Tinc clar que el meu vot serà per a ERC

Sóc un indecís. Però tinc clar que votaré ERC.

Malgrat que tinc clar que sense CiU i els seus votants no aconseguirem l’estat propi.

Un altra cosa seria que ERC tingués majoria absoluta, però puc intuir que això no passarà, no?

També podria votar a les CUP, ja els vaig votar a les municipals, perquè crec que la regeneració política és del tot imprescindible i que el paper que poden desenvolupar les CUP, només el poden fer les CUP.

Ens cal implicar els grans poders a l’ombra o, si mes no, no tenir-los  en contra.

Per això cal CiU, els vaig votar una vegada fa molts anys, pobre de mi, i van pactar amb l’Aznar. Però per això caldrà cedir més poder econòmic, que vol dir privatitzar serveis públics, que per altra banda és el que està fent CiU, la última Aigües Ter-Llobregat. El capital sempre vol contrapartides. Canviant l’espoli de l’estat espanyol per l’espoli de les contes de resultats d’empreses privades.

El meu vot podria ser per SI, si cal, ja que hi comparteixo objectiu i tossuderia, i en determinades ocasions cal prendre decisions dràstiques. Val a dir que a SI no l’he votat encara. No se si a l’hora de la veritat es barallaran amb el PP, Ciutadans, PSC o amb ERC o CiU.

A ICV també els vaig votar alguna vegada a les municipals, però he anat comprovant que no els costa gaire d’acomodar-se, el seu discurs és atractiu, ecològic, solidari, social, però per exemple a Reus van contribuir en la seva mesura, o no van estar el suficientment amatents per fiscalitzar aquesta infàmia anomenada INNOVA, i la gestió de Medi Ambient i Interior al capdavant del Govern de la Generalitat…, una llàstima.

De les altres opcions ja no m’ho plantejo, encara que també he votat alguna vegada al PSC, en algunes municipals i fins i tot una vegada en unes generals a l’estat espanyol. Però el PSC s’ha quedat sense ànima i s’ha convertit en un una mena de cos zombi que només es mou per lo que intueix que li passa per davant.

Jo el que vull és ser ciutadà de Catalunya. Jo el que vull és que Catalunya sigui independent. Vull que la gent de Catalunya tingui feina i oportunitats i que sigui la gent la que decideixi el seu camí. Jo he tingut l’oportunitat de parlar amb alcaldes, presidents de consells comarcals, fins i tot he escoltat alguns alts càrrecs de CiU fora de les tribunes públiques i el concepte que tenen de la gent, del poble, creieu-me, és per a posar-se a plorar. I això em fa estar alerta de que només estiguin utilitzant la veu del poble a la manifestació de l’onze de setembre.

Ja ho he dit al començament, sóc un indecís. Tinc dubtes. Les preguntes que em plantejo, potser no són les correctes, les reflexions que faig i a les conclusions que arribo, potser estan esbiaixades perquè em manquen més dades. Però com també he dit al començament votaré a ERC.

Que a ERC també se’ls poden tirar en cara moltes coses, com INNOVA a Reus, sí. Com haver donat suport a un president de la Generalitat com el Sr. Montilla, sí. Encara que personalment crec que era imprescindible per arribar a on som ara. I altres retrets que vulgueu recordar. Però el que sí que sé, perquè no ho pot qüestionar ningú, és que ERC sempre s’ha mantingut ferm en la defensa de Catalunya. No va votar aquesta constitució espanyola que ens amenaça, no va votar aquest estatut humiliant, sempre ha treballat i lluitat per la independència de Catalunya i amics meus, no estem parlant d’això? No és precisament això el que volem decidir ara?

The crooner

Des de dalt de la talaia els reietons vigilen el panorama.

Jo, resto assegut a la tercera fila de platea del Teatre Bartrina de Reus impacient per que comenci el primer acte, a Reus, de la que en podríem dir la mare de totes les campanyes electorals al Parlament de Catalunya, i que ens ha de portar a la independència d’aquesta Espanya incapacitada, que ni tan sols pot gestionar la seva pròpia misèria.

A ReusI sí, en aquesta presentació d’Esquerra Republicana de Catalunya amb coalició amb Catalunya Sí, a Reus, es va parlar de la necessitat d’allunyar-nos el més aviat possible d’un país malalt abans que aquesta malaltia se’ns emporti per davant.

Els catalans, de manera secular, hem posat totes les esperances com a poble en la preparació dels nostres fills. Els reusencs no han dubtat mai en donar prioritat a l’educació dels seus fills per damunt de qualsevol altra consideració. D’això es va parlar de manera significativa ahir al Teatre Bartrina de Reus. Si els catalans som conscients d’on rau la nostra força com a poble, el fet de minvar els recursos destinats a la preparació dels nostres fills, no en podem dir retallades, n’hauríem de dir clarament suïcidi col·lectiu. D’aquesta qüestió cabdal es va parlar ahir al Teatre Bartrina de Reus.

Si fem un repàs de la manera de fer dels catalans i la seva política al llarg de la història, només podem arribar a una conclusió. Catalunya és Europa. I Reus, París i Londres. D’aquesta realitat es va parlar ahir a Reus, al Teatre Bartrina.

Els catalans tenim una determinació individual que ens uneix i ens mou cap a fites col·lectives. Avançar. Dels recursos que ens birlen i que ens son necessaris per tal de fer les infraestructures imprescindibles per avançar. De la quantitat d’energia que malgastem en discussions estèrils amb una Espanya que només es manifesta amb la humiliació. De la capacitat  de la nostra gent per ser capdavanters en recerca avançada. De la necessitat i el convenciment de que per avançar no hi ha més camí que el de la Catalunya independent. D’això es va parlar ahir al Teatre Bartrina de Reus.

De gestió municipal. De la necessitat d’estar al costat de la gent i caminar amb tothom en els moment difícils. De gestionar la dignitat des de la confiança que t’ha donat el poble. D’estirar les orelles a aquells que s’han deixat endur per l’eròtica del poder. D’autocrítica i de generositat. De que no es pot anar de la ma dels qui ens volen aniquilar com a poble. D’això es va parlar ahir a Reus.

Ja hem perdonarà el cronista, però se me’n fot qui seia a la primera o sisena fila, de si estem en pre, in, post o intra campanya, ni qui piulava, ni què. No puc deixar d’esmenar al cronista quant inverteix l’ordre dels factors per arrodonir frases tendencioses encara que sigui els seu “modus operandi” per marcar tendència. Fer-li saber al cronista, expert en comunicació, que el que vam visualitzar ahir no era un publireportatge, encara que utilitzi la paraula amb sornegueria per les seves connotacions negatives. Però el que de veritat li preocupa al cronista és que a la llista no n’hi havia cap de Reus. Ah! que ja ho han notat…

Hi deu haver una manera de sortir d’aquí?