XXXI – Una xiqueta que és un país

by poper

Una xiqueta que és un país

 

Asumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

[…]

No t’han parit per a dormir:

et pariren per vetlar

en la llarga nit del teu poble.

 

Antologia poètica

Vicent Andrés Estellés

Anuncis