XXIII – Transició reusenca

by poper

Transició reusenca

 

Mai com ara la societat no ha tingut la possibilitat d’observar les ingents quantitats de personatges mediocres que van fent la viu-viu gràcies a una curiosa aliançs tàcita.

 

Es tracta d’una espècie difícil de catalogar taxonòmicament, atès que els individus que la integren presenten característiques molt diferenciades: des de polítics de plexiglàs a periodistes de cartró, passant per funcionaris vestits al tall britànic i capellans de clergiman.

 

Tots ells tenen, però, una característica fonamental que és el tret distintiu de l’espècie: només que flairin una lleu fragància d’adversari intel·ligent, capaç, honest, efectiu, només que sentin una lleu remor de serietat, de coherència, de sentit comú, llavors, tots, com un sol home, són capaços de dur a terme les més malabàriques aliances. Amb un sol fi. Impedir que l’adversari els pugui posar en evidència.

 

Només tenen un handicap, el mediocres. La història, cruel, no els dedicarà una sola línia.

 

La maçoneria de la mediocritat, REUS DIARI, 9 d’abril de 1987

Claudi Arnavat

Anuncis